Els orígens d'Amics de la Gent Gran Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 22 de maig de 2017 15:16

 La Salut Camps va ser la primera gerent de l’entitat i una de les persones fundadores d’Amics de la Gent Gran. Amb la seva carta compartim un text que recull l'essència d'aquells primers anys. 

 

L’any 1984, mentre jo cursava COU a l’escola Sagrat Cor (Diputació), la nostra mestra de francès, Tere Botey, monja del Sagrat Cor, ens va animar a fer una estada aquell estiu a França,  amb el doble objectiu de practicar l’idioma  i de  fer Voluntariat amb una Associació francesa, Les petits frerès des Pauvres. Aquesta entitat, amb una federació internacional que era present en diferents països, s’ocupava de persones grans pobres que patien soledat al llarg de tot l’any, i molt especialment a l’estiu, i  demanaven voluntaris per tal que aquestes persones grans poguessin ser acompanyades en unes veritables vacances.

 

Així va ser com jo vaig conèixer Les Petits Frerès des Pauvres, anant al Château de Pothières  amb altres joves francesos i europeus per formar part de l’equip de voluntaris d’un grup de persones grans parisenques. Em vaig enamorar immediatament de la manera de fer de la responsable del grup, que ens transmetia en paraules, però sobretot en fets, l’esperit de l’associació creada per un benestant francès Armand Marquiset (any 1946.). Aquest esperit es resumeix en el lema. «Doneu les flors abans que el pa» significant això la vàlua que té cada persona, el respecte a la seva dignitat, el bon tracte i l’amor que mereix, sigui quina sigui la seva situació.

 

Salut2

 

Aquesta entitat francesa havia intentat crear una seu a Espanya sense èxit, però l’any 1987 va trobar un entorn procliu aquí Catalunya. En aquell moment, s’estaven desplegant la cartera de Serveis socials i sanitaris amb programes de la Generalitat com Vida als Anys  i tant des del món polític, els Consellers de Benestar Social  (Srs.  Nualart  i Comas) , com dels professionals  que hi treballaven (Ma Dulce Fontanals, Ignasi Torrent i molts altres.) hi havia interès en què aquesta entitat pogués néixer a Barcelona. En aquest sentit, la Generalitat estava disposada a contribuir amb una petita subvenció.

En aquell moment, Tere Botey que ja s’havia jubilat de l’escola però que estava treballant a l’Hospitalet de Llobregat en temes de gent gran (Els Vells Amics), em va trucar per assistir a una reunió per analitzar la possible arrancada d’una seu Petits Frères.  Jo, des de l’any 1984 en què vaig fer les meves primeres vacances voluntàries a França havia repetit aquesta experiència consecutivament cada estiu, per tant ja portava 4 estius amb els Petits Frères.

 

AGG

 

Quina il·lusió i quin respecte que haguessin pensat en mi per ajudar a arrencar aquesta entitat!

A partir d’aquí els orígens van venir marcats pels fets següents:

  • El Petits Frères de França, representats per dos voluntaris entranyables Jacques Breneur i Georges Vaissade, venien sovint per donar suport (econòmic) i professional per poder iniciar l’associació. Jo em vaig desplaçar a Paris per fer-hi una estada per conèixer de ben a prop com desenvolupaven els diferents programes que feien durant l’any. Vaig quedar ben astorada per la grandària que tenien, pel volum de recursos i voluntaris que movien i sobretot, per la gran quantitat de projectes diferents que feien per la gent gran.
  • El suport de la Generalitat de Catalunya i de molts professionals que amb el seu temps i la seva professionalitat van posar tots els seus esforços perquè naixés l’entitat
  • La seva fundadora Tere Botey i els Vells Amics d’Hospitalet que van signar l’acta constitucional de l’associació, entre d’altres accions voluntàries.
  • La comunitat francesa que vivia a Barcelona, coneixedors de Petits Frères des Pauvres, que van recolzar amb diners i temps que Amics de la Gent Gran poguessin iniciar-se.
  • La bona gent voluntària, amics de les famílies implicades, amics d’amics, coneguts que “es van deixar enredar” aportant el seu temps pel que fes falta; secretariat, atenció telefònica, fer tràmits, coordinar els primers voluntaris, atendre el telèfon..

 

A l’entitat, tot estava per crear, des dels temes jurídics fins a trobar avis per les visites de seguiment. Fa trenta anys el voluntariat no era tan conegut ni organitzat com ara i se li atribuïen característiques de beneficència i caritat poc “professionals” i per tant,  les treballadors socials no ens facilitaven domicilis d’avis a visitar, però finalment, vam aconseguir que una treballadora Social del Club dels Camils del Barri de Sant Pere ens oferís una possible àvia que ja no podia assistir al Club i que vivia al carrer Rec Comtal, la Sra. Ros,  i aquesta va ser la primera àvia de seguiment.

De mica en mica s’anava incrementant el grup d’avis de seguiment alhora que anàvem creant els diferents programes (escolta un amic, suports puntuals, berenars..)  i cercant voluntaris per a dur-los a terme. Les primeres juntes directives eren entusiastes, compromeses i valentes. A més a més, s’hi afegia el meu enamorament de l’esperit “petit frère”,  la meva il·lusió, la creença cega en  l’entitat i  la meva “inconsciència de joventut” (tenia 20 anys)  que m’ajudava a no tenir vergonya per pujar-me a l’altar d’una església després de la celebració litúrgica per demanar voluntaris o per parlar a la ràdio per aconseguir regals per la campanya de Nadal.

 

Salut 4

 

I així, aquell primer any 1987, ja vàrem poder fer el Sopar de Nadal al menjador del col·legi Sagrat Cor de Diputació, la Festa de primavera al pati del Col.legi del Sagrat Cor de Sarrià, les primeres vacances catalano-franceses al Chateau du Saumont a Toulouse. Els avis que hi participaven estaven ben contents i molt consentits... segur que com els que ara tenen la sort de pertànyer a la Fundació perquè de fet, les flors abans que el pa, és amor cap a les persones grans i l’Amor és un valor, el valor que no ha canviat en aquests 30 anys d’existència dels Amics de la Gent Gran.

D’aquesta primera etapa en el meu cor hi queda AGRAIMENT. Gràcies als primers voluntaris, a les primeres juntes directives, als primers donants,  als primers professionals....per la confiança, el temps que van dedicar, l’entusiasme, la il·lusió, l’agosarament, el compromís i la comprensió del motor que ens va moure a engegar i que tant humanament com professionalment, en gran part, van donar forma al que sóc avui dia.

 

 Doneu les flors abans que el pa!

 

Salut Camps

Maig de 2017

 
 

Butlletí

 

Aquest lloc web fa servir cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la teva navegació. Si hi continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Si vols, pots canviar les teves preferències o ampliar aquesta informació.